Timor Oriental Contingut Història Demografia Govern i economia Divisió administrativa Vegeu...
Afganistan
Aràbia Saudita
Armènia
Azerbaidjan
Bahrain
Bangla Desh
Bhutan
Brunei
Cambodja
Corea del Nord
Corea del Sud
Emirats Àrabs Units
Estat de Palestina
Filipines
Geòrgia
Iemen
Índia
Indonèsia
Iran
Iraq
Israel
Japó
Jordània
Kazakhstan
Kirguizistan
Kuwait
Laos
Líban
Malàisia
Maldives
Mongòlia
Birmània
Nepal
Oman
Pakistan
Qatar
Rússia
Singapur
República Àrab Siriana
Sri Lanka
Tadjikistan
Tailàndia
Timor Oriental
Turkmenistan
Turquia
Uzbekistan
Vietnam
República Popular de la Xina
República de la Xina
Xipre
Timor Oriental
Àsiailla de TimorOecusseAtauroJacoDiliportuguesa1975Indonèsia1999referèndumONUdiversos incidents anti-secessionistesJavaFilipinescatòlicatetumportuguès
Timor Oriental
Salta a la navegació
Salta a la cerca
 Timor Oriental | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Himne | Pátria | ||||
| Lema | «Unidade, Acção, Progresso» | ||||
| Localització | |||||
| |||||
| Capital | Dili | ||||
| Població | |||||
| Total | 1.180.069 (2013) | ||||
| • Densitat | 79,1 hab/km² | ||||
| Idioma | portuguès tetum | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 14.918,72 km² | ||||
| Punt més alt | Tatamailau (2.963 m) | ||||
| Punt més baix | mar de Timor (0 m) | ||||
| Limita amb | Indonèsia Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic Austràlia | ||||
| Història i celebracions | |||||
| Anterior | Timor Timur | ||||
| Creació | 20 maig 2002 | ||||
| Organització política | |||||
| Forma de govern | república parlamentària, república, Estat unitari i sistema semipresidencialista | ||||
| Òrgan executiu | Gabinet de Timor Oriental | ||||
| Òrgan legislatiu | Parlament Nacional | ||||
| • President de Timor Oriental | Francisco Guterres | ||||
| • Primer ministre | Taur Matan Ruak | ||||
| Economia | |||||
| PIB nominal | 2.954.620.999,5844 $ (2017) | ||||
| PIB per càpita | 2.279 $ (2017) | ||||
| Reserves totals | 544.434.360 $ (2017) | ||||
| Moneda | dòlar dels Estats Units | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | UTC+09:00 | ||||
| Domini de primer nivell | .tl | ||||
| Prefix telefònic | +670 | ||||
| Telèfon d'emergències | 112 | ||||
| Codi país | TL i TP | ||||
| Altres | |||||
| Lloc web | Lloc web | ||||
 | |||||
Timor Oriental és un estat d'Àsia, que comprèn la meitat oriental de l'illa de Timor, l'enclavament d'Oecusse a la part occidental de la mateixa illa i Atauro i Jaco, dues illes properes. Els cims més alts són el Ramelau (2.920 m) i l'Aitana. La capital és Dili.
Antiga colònia portuguesa, el 1975, nou dies després d'haver-se'n declarat independent, Timor Oriental va ser envaït per Indonèsia, que l'ocupà fins al 1999. Després d'un referèndum d'autodeterminació promogut per l'ONU i de diversos incidents anti-secessionistes, el país guanyà la plena independència el 2002.
Contingut
1 Història
1.1 Període precolonial
1.2 Domini portuguès
2 Demografia
2.1 Religió
2.2 Llengües
3 Govern i economia
4 Divisió administrativa
5 Vegeu també
6 Referències
7 Enllaços externs
Història
Període precolonial
D'acord amb alguns antropòlegs, un petit grup de caçadors i agricultors habitava l'illa de Timor pels voltants de 12 mil anys aC. Hi ha documents que certifiquen l'existència d'un comerç esporàdic entre Timor i la Xina a partir del segle VII, encara que aquest comerç es basés principalment en la venda d'esclau i fusta, utilitzada, aquesta darrera, per la fabricació de mobles de luxe. Cap al segle XIV, els habitants de Timor pagaven tributs al regne de Java. De fet, la paraula Timor prové dels malais i significaria Est (Leste en portuguès, Timur en llengua local).[1]
Domini portuguès
El primer contacte europeu amb l'illa es va produir amb els portuguesos quan aquests hi van desembarcar el 1512 a la cerca de matèries primeres. Durant uns quatre segles, Portugal no va utilitzar pràcticament el territori timorenc per a usos comercials. De fet, la capital, Dili, no va disposar de llum elèctrica fins al 1960, i només a la dècada següent es van dur a terme accions per fer disponible l'aigua i el clavegueram, i construir escoles i hospitals. La resta del país, principalment en zones rurals, continuava endarrerit.[2]
Fins a l'agost del 1975, Portugal va liderar el procés d'autodeterminació de Timor, promovent-hi la formació de partits polítics, en vista de la independència del territori. Quan les forces proindonèsies van atacar les portugueses, els portuguesos van haver d'abandonar el país i Timor va entrar en Guerra Civil. Guerra que va confrontar el Front Revolucionari de Timor-Leste Independent (FRETLIN) i la Unió Democràtica Timorenca (UDT). La FRETLIN en va sortir guanyadora i va proclamar la independència el 28 de novembre del mateix any; independència no reconeguda per Portugal.
La proclamació d'independència feta per un partit de tendència marxista com el FRETILIN, va portar Indonèsia a envair el país. El 7 de desembre, els militars indonesis desembarquen a Dili, la capital, ocupant breument tota la part oriental de Timor. Tot malgrat el reconeixement de l'ONU de Portugal com a potència administradora.
Demografia
La població del país està a prop dels 1 143 667 persones. Està concentrada principalment a l'entorn de Dili i és formada per una barreja ètnica, la majoria dels quals són descendents dels malaiopolinesis i melanesis. Hi ha, també una petita minoria xinesa, la majoria dels quals són hakka, tot i que molts han deixat el país a mitjans de la dècada dels 1970.[3][4]
Religió
Juntament amb les Filipines, és l'únic país de majoria religiosa catòlica de tot Àsia. D'acord amb el cens del 2010, el 96,9% de la població professa el catolicisme romà; el 2,2% el protestantisme o evangelisme; el 0,3% l'islam; i el 0,5% practica alguna altra religió o cap ni una.[5]
El nombre d'esglésies ha crescut de 100 al 1974 a més de 800 al 1994, resultat del domini d'indonèsia, que exigia que tots els ciutadans creguessin en un Déu i no reconeixia altres creences tradicionals. Tanmateix, malgrat la forta presència del catolicisme, l'animisme té una presència no menyspreable.[6][7]
Encara que la constitució del Timor Oriental doni llibertat de culte i separació entre església i estat, s'hi reconeix el paper important fet per l'església catòlica en el procés d'autodeterminació.[8]
Llengües
D'acord amb la Constitució del país, el tetum i el portuguès tenen estatut de llengües oficials. Però, i d'acord amb el paràgraf 3 de l'article 3 de la Llei 1/2002, en cas de dubtes en la interpretació de les lleis, preval el portuguès.[9] Més enllà d'aquestes dues llengües, n'existeixen més de 31 de caràcter nacional al país. L'anglès i l'indonesi, per la seva banda, tenen estatut de llengües de treball i pels fluxos migratoris el mandarí, el cantonès o el hakka són també molt parlats per petites comunitats.
Govern i economia
El cap d'estat de Timor Oriental és el president, que s'escull pel vot popular per un mandat de cinc anys. Malgrat que el paper sigui llargament simbòlic, el president no té poder de veto sobre cert tipus de legislació. Després de les eleccions, el president designa el líder del major partit o coalició majoritària com a primer ministre de Timor Oriental. En tant que cap de govern, el primer ministre presideix el Consell d'Estat o de govern.
El parlament és de cambra única, la majoria dels seus membres sent escollits pel vot popular per un mandat de cinc anys també. El nombre de seients pot variar entre un mínim de 52 a un màxim de 65, encara que excepcionalment tingui 88 membres. La constitució del país s'ha inspirat àmpliament en la del Portugal. El país encara es troba en l'actualitat en procés de constitució del cos administratiu i institucional.
Divisió administrativa
Principals divisions administratives
El país se subdivideix en 13 districtes administratius, cadascun amb una capital, i que manté, amb poques diferències, els límits dels 13 municipis que existien durant els últims anys d'ocupació portuguesa:
- Oecusse
- Liquiçá
- Dili
- Manatuto
- Baucau
- Lautém
- Bobonaro
- Ermera
- Aileu
- Viqueque
- Cova Lima
- Ainaro
- Manufahi
A més, el país és format per 65 subdistrictes, que poden variar el nombre entre tres i set subdistrictes segons el districte. Aquests poden dividir-se, després, en sucos (viles). N'hi ha 442.
Vegeu també
- Timor Portuguès
- Kisar
Referències
↑ http://www1.folha.uol.com.br/folha/publifolha/ult10037u371376.shtml
↑ A Nation in Waiting: Indonesia in the 1990s. [S.l.: s.n.], 1994. p. pg. 198. ISBN 978-1-86373-635-0
↑ http://books.google.com/books?id=CdHlt6CSp54C&pg=PA263
↑ http://books.google.com/books?id=Wu4yJjUqxUgC&pg=PA60
↑ http://www.mof.gov.tl/wp-content/uploads/2011/06/Publication-2-English-Web.pdf
↑ http://books.google.com/books?id=pHyLpvoZeaMC&pg=PA56
↑ Robinson, G. If you leave us here, we will die, Princeton University Press 2010, p. 72.
↑ http://timor-leste.gov.tl/wp-content/uploads/2010/03/Constitution_RDTL_ENG.pdf
↑ http://www.mj.gov.tl/jornal/page2/l1_02.htm
Enllaços externs
- http://www.timor-leste.gov.tl/
Estats de l'Àsia | ||
|---|---|---|
|  | |
Dependències: |
| |
1. Estat parcialment a Europa. 2. Estat geogràficament a l'Àsia però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals. | ||
TibetCoord.: 8° 58′ S, 125° 45′ E / 8.967°S,125.750°E / -8.967; 125.750
<!--
NewPP limit report
Parsed by mw1266
Cached time: 20191008010815
Cache expiry: 2592000
Dynamic content: false
Complications: []
CPU time usage: 1.996 seconds
Real time usage: 3.082 seconds
Preprocessor visited node count: 8221/1000000
Preprocessor generated node count: 0/1500000
Post‐expand include size: 96327/2097152 bytes
Template argument size: 8452/2097152 bytes
Highest expansion depth: 29/40
Expensive parser function count: 1/500
Unstrip recursion depth: 0/20
Unstrip post‐expand size: 4128/5000000 bytes
Number of Wikibase entities loaded: 4/400
Lua time usage: 1.424/10.000 seconds
Lua memory usage: 11.52 MB/50 MB
Lua Profile:
Scribunto_LuaSandboxCallback::getEntityStatements 320 ms 19.3%
? 240 ms 14.5%
Scribunto_LuaSandboxCallback::getEntity 220 ms 13.3%
Scribunto_LuaSandboxCallback::getExpandedArgument 200 ms 12.0%
recursiveClone 180 ms 10.8%
Scribunto_LuaSandboxCallback::sub 100 ms 6.0%
Scribunto_LuaSandboxCallback::getLabel 80 ms 4.8%
Scribunto_LuaSandboxCallback::find 80 ms 4.8%
Scribunto_LuaSandboxCallback::plain 40 ms 2.4%
Scribunto_LuaSandboxCallback::getSiteLinkPageName 40 ms 2.4%
[others] 160 ms 9.6%
-->
Categoria:
- Timor Oriental
(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgPageParseReport":{"limitreport":{"cputime":"1.996","walltime":"3.082","ppvisitednodes":{"value":8221,"limit":1000000},"ppgeneratednodes":{"value":0,"limit":1500000},"postexpandincludesize":{"value":96327,"limit":2097152},"templateargumentsize":{"value":8452,"limit":2097152},"expansiondepth":{"value":29,"limit":40},"expensivefunctioncount":{"value":1,"limit":500},"unstrip-depth":{"value":0,"limit":20},"unstrip-size":{"value":4128,"limit":5000000},"entityaccesscount":{"value":4,"limit":400},"timingprofile":["100.00% 2858.544 1 -total"," 87.91% 2512.970 1 Plantilla:IGP"," 83.55% 2388.198 3 Plantilla:Infotaula"," 81.90% 2341.289 1 Plantilla:Infotaula_geografia_política/formatglobal"," 22.41% 640.722 1 Plantilla:Una_o_dos_imatges_dins_infotaula"," 16.04% 458.527 33 Plantilla:If_empty"," 6.58% 188.203 1 Plantilla:Infotaula_geografia_política/densitat"," 6.38% 182.306 42 Plantilla:GetLabelFix"," 6.12% 174.883 1 Plantilla:Mapes_localització"," 5.77% 164.959 2 Plantilla:Coord"]},"scribunto":{"limitreport-timeusage":{"value":"1.424","limit":"10.000"},"limitreport-memusage":{"value":12077585,"limit":52428800},"limitreport-profile":[["Scribunto_LuaSandboxCallback::getEntityStatements","320","19.3"],["?","240","14.5"],["Scribunto_LuaSandboxCallback::getEntity","220","13.3"],["Scribunto_LuaSandboxCallback::getExpandedArgument","200","12.0"],["recursiveClone u003CmwInit.lua:41u003E","180","10.8"],["Scribunto_LuaSandboxCallback::sub","100","6.0"],["Scribunto_LuaSandboxCallback::getLabel","80","4.8"],["Scribunto_LuaSandboxCallback::find","80","4.8"],["Scribunto_LuaSandboxCallback::plain","40","2.4"],["Scribunto_LuaSandboxCallback::getSiteLinkPageName","40","2.4"],["[others]","160","9.6"]]},"cachereport":{"origin":"mw1266","timestamp":"20191008010815","ttl":2592000,"transientcontent":false}}});});{"@context":"https://schema.org","@type":"Article","name":"Timor Oriental","url":"https://ca.wikipedia.org/wiki/Timor_Oriental","sameAs":"http://www.wikidata.org/entity/Q574","mainEntity":"http://www.wikidata.org/entity/Q574","author":{"@type":"Organization","name":"Contributors to Wikimedia projects"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https://www.wikimedia.org/static/images/wmf-hor-googpub.png"}},"datePublished":"2005-05-13T10:37:13Z","dateModified":"2019-10-05T14:24:14Z","image":"https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/bc/Timor_Leste_%28orthographic_projection%29.svg","headline":"Estat d'u00c0sia"}(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgBackendResponseTime":167,"wgHostname":"mw1265"});});
