Skip to main content

Xatrac becllarg Contingut Morfologia Subespècies Reproducció Distribució...


Thalasseus


Illes BalearsocellfamíliaestèrnidsPaïsos CatalansDelta de l'EbreAlbufera de ValènciaMasclefemellallacunessalinessorramaigjuliolniusorrencvegetaciófemellaouslàridsestèrnidsMar del NordMar NegraCàspiaCamargaIlla de BudaÀfricaPaïsos CatalansespècieocellpeixetsPaïsos Catalanshivernprimaveraltardoral












Xatrac becllarg




De Viquipèdia






Salta a la navegació
Salta a la cerca




































































Infotaula d'ésser viuxatrac becllarg
Thalasseus sandvicensis

Thalasseus sandvicensis StMarys.jpg

Sterna sandvicensis01.jpg
Estol de xatracs becllargs fotografiats a França.

Enregistrament





Estat de conservació


Status iucn3.1 LC-ca.svg

Risc mínim
UICN
22694591
Taxonomia

Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Chordata
Classe Aves
Ordre Charadriiformes
Família Laridae
Gènere Thalasseus
Espècie
Thalasseus sandvicensis
((Latham, 1787))


Nomenclatura
Sinònim taxonòmic
Sterna sandvicensis
Combinació original
Sterna sandvicensis Sterna sandvicensis
Distribució


Thalasseus sandvicensis-map.svg
Distribució geogràfica del xatrac becllarg: groc (àrea de cria), verd (poblacions sedentàries) i taronja (àrea d'hivernada).

Modifica les dades a Wikidata



Xatrac becllarg alimentant el seu pollet (Alemanya, 2007).




Colònia de xatracs becllargs.


El xatrac becllarg (Thalasseus sandvicensis), també anomenat llambritja de bec llarg a les Illes Balears,[1] és un ocell de la família dels estèrnids.




Contingut






  • 1 Morfologia


  • 2 Subespècies


  • 3 Reproducció


  • 4 Distribució geogràfica


  • 5 Costums


  • 6 Referències


  • 7 Enllaços externs





Morfologia



  • Fa 41 cm de llargària i 85-97 cm d'envergadura alar.


  • Plomatge blanc o gris clar i capell negre.

  • Té un curt plomall que se li aixeca en situacions d'alerta.


  • Bec llarg i negre amb la punta groga.

  • Les potes són curtes i de color negre.

  • La cua és menys forcada que en altres xatracs.



Subespècies




  • Thalasseus sandvicensis sandvicensis. Costes atlàntiques i mediterranies del Vell Món.


  • Thalasseus sandvicensis acuflavidus. Costa atlàntica nord-americana fins al Carib sud.


  • Thalasseus sandvicensis eurygnathus. Nord i Est de Sud-amèrica.


Les dues subespècies americanes formarien una espècie diferent (Thalasseus acuflavidus) segons alguns autors [2]





Reproducció


Als Països Catalans es reprodueix regularment al Delta de l'Ebre i a l'Albufera de València.[1]


Mascle i femella trien illetes a les llacunes litorals o a les zones marines, com les salines, amb sorra per fer-hi el nial. La posta té lloc de maig a juliol, sobre un precari niu excavat en el sòl sorrenc, on existeixi vegetació, i en el qual la femella diposita d'1 a 3 ous que seran covats per tots dos pares durant 23 dies. Els fills no volen fins després de 5 setmanes, durant les quals reben els aliments dels pares. La nidificació la fan en colònies mixtes juntament amb altres làrids i estèrnids.[3]



Distribució geogràfica


Habita les costes de la Mar del Nord, la Mar Negra i la Càspia, i, en nombre reduït, a la Camarga i l'Illa de Buda, i hiverna a les costes occidentals d'Àfrica. A la resta dels Països Catalans és un migrador més o menys freqüent per totes les costes, i pot tenir presència accidental a l'interior.[1]



Costums


És una espècie d'ocell de costums gregaris i molt marina que es cabussa contínuament per capturar peixets. Solament s'acosten a la costa per niar-hi o quan fa mal temps, perquè si no, volen mar endins, cridant i cabussant-se per agafar peixets.[4]


Als Països Catalans pot ésser observat durant tot l'any, però amb més freqüència a l'hivern i durant el pas migratori primaveral i tardoral.



Referències





  1. 1,01,11,2 Estrada, Joan; Jutglar, Francesc; Llobet, Toni. Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears : Inclou també Catalunya Nord, Franja de Ponent i Andorra. Barcelona: Lynx, març de 2010, pàgs. 138. ISBN 978-84-96553-54-5. 


  2. Gill, F & D Donsker (Eds). 2017. IOC World Bird List (v 7.3). doi : 10.14344/IOC.ML.7.3.


  3. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 118-119. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.


  4. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, planes 57-58. ISBN 84-315-0434-X.



  • BirdLife International (2004). Xatrac becllarg. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 3 de juny del 2008 (en anglès).


Enllaços externs




  • El xatrac becllarg a l'Enciclopèdia Catalana. (català)


  • Estudi de la població de xatrac becllarg del Principat de Catalunya. (català)


  • Descripció d'aquesta espècie. (castellà)


  • Segells mostrant imatges de xatracs becllargs. (anglès)


  • Fotografies i informació diversa d'aquest ocell. (anglès)


  • Fotografies d'aquest ocell. (anglès)


  • Imatges de xatracs becllargs. (anglès)


  • Hàbitat i reproducció d'aquest ocell. (francès)


  • Vídeos d'aquest ocell en el seu hàbitat natural. (anglès)


  • Taxonomia d'aquesta espècie. (anglès)




























Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Xatrac_becllarg&oldid=20224776»










Menú de navegació



























(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgPageParseReport":{"limitreport":{"cputime":"1.404","walltime":"2.201","ppvisitednodes":{"value":3717,"limit":1000000},"ppgeneratednodes":{"value":0,"limit":1500000},"postexpandincludesize":{"value":36581,"limit":2097152},"templateargumentsize":{"value":2639,"limit":2097152},"expansiondepth":{"value":19,"limit":40},"expensivefunctioncount":{"value":7,"limit":500},"unstrip-depth":{"value":0,"limit":20},"unstrip-size":{"value":3262,"limit":5000000},"entityaccesscount":{"value":28,"limit":400},"timingprofile":["114.88% 2425.572 2 Plantilla:Infotaula","100.00% 2111.364 1 -total"," 89.95% 1899.134 1 Plantilla:Infotaula_ésser_viu"," 59.88% 1264.239 13 Plantilla:If_empty"," 27.60% 582.757 1 Plantilla:Imagebylang"," 15.32% 323.542 1 Plantilla:Infotaula_d'ésser_viu/Taxonomia"," 14.46% 305.387 4 Plantilla:Textnet"," 4.55% 96.128 1 Plantilla:Bases_de_dades_taxonòmiques"," 4.32% 91.218 1 Plantilla:Caixa_de_navegació"," 3.78% 79.807 1 Plantilla:Bases_de_dades_taxonòmiques/enllaços"]},"scribunto":{"limitreport-timeusage":{"value":"0.984","limit":"10.000"},"limitreport-memusage":{"value":9677923,"limit":52428800}},"cachereport":{"origin":"mw1299","timestamp":"20190727223055","ttl":2592000,"transientcontent":false}}});});{"@context":"https://schema.org","@type":"Article","name":"Xatrac becllarg","url":"https://ca.wikipedia.org/wiki/Xatrac_becllarg","sameAs":"http://www.wikidata.org/entity/Q27547","mainEntity":"http://www.wikidata.org/entity/Q27547","author":{"@type":"Organization","name":"Contributors to Wikimedia projects"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https://www.wikimedia.org/static/images/wmf-hor-googpub.png"}},"datePublished":"2008-06-03T15:07:01Z","dateModified":"2018-08-18T09:51:22Z","image":"https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/a/a5/Thalasseus_sandvicensis_StMarys.jpg"}(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgBackendResponseTime":145,"wgHostname":"mw1258"});});

Popular posts from this blog

Taj Mahal Inhaltsverzeichnis Aufbau | Geschichte | 350-Jahr-Feier | Heutige Bedeutung | Siehe auch |...

Baia Sprie Cuprins Etimologie | Istorie | Demografie | Politică și administrație | Arii naturale...

Nicolae Petrescu-Găină Cuprins Biografie | Opera | In memoriam | Varia | Controverse, incertitudini...